Santa Eulàlia Montserart a peu 13 vegades
Santa Eulàlia Montserrat a peu 2004
Santa Eulàlia Montserrat a peu 2005,desena
27 de març del 2005 Santa Eulàlia Montserrat a peu 2005 dijous 29 de novembre de 2007 Ronaldinyo....nooo!! Papa Juls de 2angtraït!! Va ser l'any 2005,que amb els amics de Santa Eulàlia de Ronçana,altre cop vem decidir de fer ruta cap a montserrat a peu. Publicat per David a 4:56 Cap comentari: Amb nous fixatges Arribats a Matadepera,és quan s'ajunten les noies.On no ens deixen,fins que arribem adalt de Montserrat. Publicat per David a 4:51 Cap comentari: Foto dels RUTEROS Feta la foto amb tots els ruteros,anem direcció a la casa quadrada per fer allà la parada i agafar forces. Publicat per David a 4:47 Cap comentari: Passada la casa quadrada Amb la casa quadrada al fons,deixant-la endarrera i seguint la ruta verda-vermella amb un punt blanc al mig,bem arribar a l'última parada.A Monistrol per fer el dinar. Publicat per David a 4:38 Cap comentari: Principi i final de la muntanya Començant a fer carretera,mentre contemplàvem el paisatge,finalment bem arribar adalt de Montserrat. ÚLTIMS METRES PER ARRIBAR A MONTSERRAT Amb aquella calor de tot el viatge,anant amb une ulleres que em vaig trobar per l'autovia,va ser quan vem arribar a Montserrat amb ganes de fer la baixada a peu.Ahahaha...!! Abans com no,teníem d'anar a veure la Moreneta.On menjada la mona de Pasqua,vem tornar cap a casa que estàvem fets pols.Ahahaha...!! PD:Al arribar a casa,el primer que vaig fer,va ser donar-me un bany a la piscina,i a dormir!! Publicat per David a 4:31 Cap comentari: Amb tots a Montserrat Arribats tots a Montserrat sencers però cansats,bem fer la foto de família. On menjada la mona de Pasqua,ens bem entornar cap a casa. 
Can Xico Montserrat a peu 2006 Oncena
Del 13 al 14 d'abril del 2006 Enviado: Martes 18 de abril de 2006 10:18 Asunto: De Can Xico cap a Montserrat a peu!! Ei,pipol!!! Ha sigut aquest any que per causes alienes s'ha suspés l'ananda a Montserrat a peu per Pasqua.Va ser sapiguent que el Josep Barbany volia anar a Montserrat a peu degut a l'accident del seu fill i jo morint-me de ganes per pujar a Montserrat,tot i no tenir l'alta degut a l'últim accident,va ser quan vaig anar a veure el Josep per propusar-li la caminada. Arribant a Can Xico,és on viu de Santa Eulàlia,que trobant-lo em va dir que no li anava bé sortir la nit de Pasqua del dissabte al diumenge,i que volia sortir la nit del dijous al divendres.Més aviat la matinada del divendres.Va ser quan no li vaig posar cap pega. Arribat a Can Xico justet a la una de la matinada,va ser sortint d'allà a un quart tocat ens vam dirigir cap a Caldes per deixar-la i arribar a Sant Menat. On com no,ell tenia la ruta Campsa feta per a ell,haha!!,però jo recordant les anades a Montserrat a peu,li he ensenyat dreceres. Passant Castellar del Vallès tinguent pressa i no volguent parar per menjar,no va ser fins deixat el poble que es va adonar que havia de menjar,on fent una parada improvitzada al mig de la carretera,va ser on vam endrapar.Ahahaha.....!! Sortint d'aquell lloc tope cutre i fosc,ens vem dirigir cap a Matadepera,on ell tinguent una altra ruta diferent,la de la Campsa,i no volguent passar pel mig del poble de Matadepera per després fer l'esmorzar,va ser anant per una altra ruta que ens distenciava del poble,que altra vegada vàrem tenir de menjar al mig del bosc,ahahaha....!! Ja pel camí vem estar xerrant de moltes coses,on també em va explicar que també coneixia el difunt Pere Vilardebó,on em va explicar que el Jaume Galobart tirava més de la bici que el Pere,tot i que el Pere havia sigut cicliste professional i fins i tot havia guanyat alguna volta a espanya. Tornant amb el que estavem,va ser seguint la seva ruta groga i vermella,veient de lluny la Cova de l'Obac,li vaig explicar que allà hi havia parada.On veient que la seva ruta ens allunyava de la casa quadrada,convencent-lo vam fer mitja volta. Vull dir que si són seixanta-i-tants kilòmetres desde Santa Eulàlia cap a Montserrat a peu,aquell dia vam fer uns setanta.Ahahaha....!! Doncs això,arribats a la Cova de l'Obac terient-nos les bambes i menjant una mica,fent un esforç per cordar-me les bambes i mirant d'incorporar-me,vaig adonar-me que em faltava oli a les frontisses.On passant Vacarisses i arribant a Monistrol,allà vam fer el gran dinar. Acabats de dinar i carregant-me de cafeina,rentant-me la cara al lavabo per despertar-me encara més,va ser quan li vaig plantejar les tres últimes rutes que coneixia per pujar a Montserrat. Com no vam agafar la ruta vermella verda i taca blanca,que si l'haguéssim agafat desde Matadepera,ens haguéssim estolviat de recolar uns kilòmetres fer-ne de més a més,ahahaha.....!! No poguent tirar i fent parades no reglamentàries,d'aquestes ja en portavem unes quantes,ahahaha....!! Va ser anant sempre a davant que fins a les escales el vaig tindre de donar un cop de mà amb la motxil-la i empenyent-lo perquè no arribava,ahahaha....!! Ja a l'últim graó de les escales,el vaig esperar per alçar-li el braç i arribar-hi junts. Vull dir que no va haver-hi ni primer ni segon.Vam arribar al mateix temps tots dos a Montserrat!! SORT!!!!!! Ah!,aquest any és el meu oncè aniversari que faig aquesta ruta,i sense alta mèdica!!
Santa Eulàlia Montserrat a peu 2000 Cinquena
Sortint amb la Laura,la Natalia,i la Montse 23 d'abril del 2000
Santa Eulàlia Montserrat a peu 1999 Quarta
Sortida el 4 d'abril amb el Xavi Rodoreda enganxant-se desde Matadepera 4 d'abril del 1999
Santa Eulàlia Montserrat a peu 1998 Tercera
ARRIBAT AL PEU DE MUNTANYA,ESTRENANT BAMBES NOVES.AHAHAHA.....!! Per Pasqua del 1998
Cap comentari:
Santa Eulàlia Montserrat a peu 2007 Tretzena
> 52 kilòmetres en 14'45 hores!! 7-8 d'abril 2007 > Ei,pipol!!! > Va ser aquest diumenge per la matinada que amb uns amics bem decidir d'anar >a Montserrat a peu desde Santa Eulàlia de Ronçana. >No tinguent-les totes,vam sortir cap a Montserrat,on no va ser fins sortint >de Caldes que em van explicar per on s'agafava el camí de bosc fins arribar >a Matadepera. >Seguint la carretera vàrem arribar a Santmenat,i no fent parada,bem arribar >a Matadepera,i caient-me de son havent vist un forn obert,vaig preguntar >per >un bar per fer un cafè que ja no podia més. >Sortint de la cafeteria vaig trobar a una del poble que em buscava per >dur-me fins passat Matadepera >per trobar-me amb els altres.On ja tots altra vegada,bem fer l'esmorzar. >Emprés el viatge altra vegada,no va ser fins arribats a la Cova de l'Obac >que bem fer la gran parada i on em vaig acabar l'esmorzar amb un mal de >cames i peus que no m'aguantava. >Ja recoperats,ens bem endinsar en el bosc per arribar fins a Monistrol,on >jo >mateix em vaig dir que ja no podia més,que poder pujaria amb el cotxe fins >a >Montserrat. >Buscant un bar d'allà Monistrol,va ser quan bem dinar,on jo m'havia >preperat >arròs xinès i calamars a la romana. >No tinguent massa gana,m'ho vaig menjar tot per no haver de deixar cap >cul.On tip a més no poder i cansat que estava,finalment ens bem llevar per >fer els últims kilòmetres més durs fins a Montserrat. >Prenent-m'ho en calma i anant xino xano,li vaig preguntar en el Jaume que >com estava dels peus,on em va dir que aquell any no havia torbat les bambes >amb les que feia Montserrat a peu,i les que duia l'estaven martiritzant els >peus.Ahahaha...!! >Començant a pujar i endinsats a la montanya,anant darrera la Núria >Dentí,aquesta em va fer patir.Ja que s'anava parant cada dos per tres i >això >a mi em fotia molt les cames. >Finalment arribats adalt a Montserrat,em vaig quedar agust dient-me que >aquella era la meva oncena vegada que feia Santa Eulàlia-Montserrat a peu >sencera!! > Sort!!!!!! >PD:Ja és la meva oncena vegada que arribo a Montserrat a peu,de tretze que >he intentat!!
Santa Eulàlia Montserrat a peu 2006 Dotzena
3-4 de juny del 2006 
Va ser l'any 2006,que per Pasqua es va ajornar la caminada a Montserrat a peu,degut a que havien d'operar al pare d'uns amics. El que jo tinguent unes ganes tremendes de pujar a Montserrat,degut a que feia tres dies que m'havien tret el corsé que m'aguantava les tres vèrtebres trencades degut a un accident amb bici,el vint-i-nou de novembre del 2005. Va ser assebentant-me que el Josep Barbany hi volia pujar,que vàrem pujar la nit del divendres al dissabte de Setmana Santa. Vull dir,que aquest any 2006 vaig pujar dues vegades a Montserrat desde Santa Eulàlia de Ronçana.
Santa Eulàlia Montserrat a peu 2005 Desena amb el Xavi Rodoreda
27 de març del 2005 Nit de Pasqua!! Miércoles 30 de marzo de 2005 19:07 Ei,pipol!!! Va ser aquest diumenge vint-i-set,que el Xavi no tiguent tots els números,li va tocar la rifa i va vindre. La nit del dissabte esperant-lo amb ànsia,finalment va apareixer el diumenge a la matinada no masa convençut. Donat el tret de sortida vàrem emprendre el viatge xulíssim cap a Montserrat,on com cada any abans dee sortir em van vindre tots els mals. Tinguent lluna plena a favor i sense masses núvols,va ser quan van vindre les preguntes del perquè Setmana Santa normalment es feia a l'abril,i aquest any era al març. Quan em van eplicar que era la primera setmana dee lluna plena de l'any,o quelcom per l'estil.Aleshores vaig comprendre el perquè sempre que feiem la ruta de Setmana Santa sempre coincidíem que havia lluna plena.Què "gilipolles",ja m'ho deia el tiet de petit.Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!! Arribats a Caldes sense ser parada obligada,aquest any vam parar per recollir a tres més on hi havia el Joan amb ells que aquest any no pujava a Montserrat. Emprés el viatge altre vegada siguent tres més,ens vàrem anar coneixent eecpte del Josep que ja el coneixia de xics,vaig tornar a recordar la carretera on aquesta vegada recordava també la pedalada amb els xics Granollers-Montserrat. Recordant altres anys on feiem rutes per més muntanya i segons ells menys fatigades,vaig veure que aquest any era bastant d'asfalt,on em vaig adonar que realment tenien raó.Ja que a l'asfalt el peu sempre va pla,mentre que al bosc,va canviant i és més còmuda. Poder va ser amb el canvi d'hora que les parades,o no,perquè hi havien que ens les saltàvem respecte d'altres anys,veia que arribavem més d'hora degut al sol com ara la de Matadepera,on allà s'hi va apuntar la resta de ruteros. Començant a carregar-se'm el peu dret i molestant-me una mica,això que em dic que la millor solució pel mal és no pensar-hi,i no pensant-hi,va i em vé mal a l'esquerra.Mentre que el dret me n'hi havia deixat de fer mal. Recordant la solució pel mal,va haver-hi un moment que no me'n va fer mal cap.Res,no pensant-hi em va tornar a vindre mal al peu dret,i més tard l'esquerra,que arribats a Monistrol que jo ja tirava la tovallola,va ser pensant amb el Xavi Rodoreda que no la vaig llençar.On arribat al bar de la carretera vaig fer vindre les forces de no ser on per recoperar-me,i animar al Xavi de que no tirés la tovallola com farà un parell d'anys en el mateix lloc. Acabats de dinar amb no tots els números i el Xavi,va ser quan em va dir que si el dilluns no es recoperava,aniria jo a obrir la botiga per ell el dimarts.Ahahaha....!! Res,reprenent els vuit-deu últims kilòmetres cap adalt i més durs,va ser quan em va venir a la memòria el què la Montse em va dir,i és que no em quedés l'últim.Ella tenia tots els números per guanyar l'aposta.Ahahaha....!! Això que pujant pujant l'últim fent d'escombra,per variar,va ser quan vaig trobar el Jordi Roure que necessitava una corda,on seguint-li el pas feiuc,va ser trobant a la Lorena per aquells camins de Déu,que ens vàrem separar. Explicant-nos quatre coses ens vàrem acomiadar i vaig seguir el camí de pujada. Com que anava amb unes ulleres no graduades,quan vaig començar a pujar les últimes escales fins a Montserrat,vaig veure una pila de gent que m'esperava,el que no ho vaig descobrir fins que era ben aprop. Cridant-me afònics els peus que volien sortir d'aquell infern de bambes,vaig anar a veure la Verge amb una cua que no s'acabava mai. Acabada la cua i altre vegada a la plaça,vàrem menjar les mones de Pasqua!! L'endemà em va salvar la colla castellera per no anar a cantar Caramelles,on podent dormir tres hores més,les vaig aprofitar i me'n vaig anar a l'esglèsia de sant Fèlix per actuar. Arribat vaig veure unes cordes al campanar,on més tard hi veia a la Sandra que s'hi enfilava,quan el Marc i la Bea estaven en una cadireta i preparats per pujar-hi també. Va ser preguntant que em van dir si sabia posar-me-la,on col-locada i fent cua,finalment em va tocar el torn. Ja lligat a la corda i començant a pujar la pared com "l'SPIDERMAN" em vaig adonar que la corda era obtativa,ja que en cap vegada la vaig tenir de fer servir.Fins i tot amb el qui estava adalt li vaig fer broma dient-li si em podia deixar caure. Poguent corretgir o canviar l'hora del campanar,va haver-hi un sant que em va aguantar.Ahahaha....!! On baixant del campanar fent ràpel,vaig recordar quan amb l'agrupament de Barna,vàrem anar a llençar-nos desde un pont.També recordo que algú em va preguntar per la samarreta del Apa som-hi!!,on amb ell li van fer tornar.I com que jo no ho vaig preguntar,me la vaig quedar.Ahahaha....!! Acabada l'actuació va venir el dinar tan desitjat.Paella d'arròs. Apa si-au!! SORT!!!! PD:Amb el Xavi recordo vam quedar que l'any que vé,ans entornemi cap a Montserrat desde Santa Eulàlia!!
Cap comentari:
Santa Eulàlia Montserart a peu 13 vegades
Santa Eulàlia Montserrat a peu 2004
Santa Eulàlia Montserrat a peu 2005,desena
27 de març del 2005 Santa Eulàlia Montserrat a peu 2005 dijous 29 de novembre de 2007 Ronaldinyo....nooo!! Papa Juls de 2angtraït!! Va ser l'any 2005,que amb els amics de Santa Eulàlia de Ronçana,altre cop vem decidir de fer ruta cap a montserrat a peu. Publicat per David a 4:56 Cap comentari: Amb nous fixatges Arribats a Matadepera,és quan s'ajunten les noies.On no ens deixen,fins que arribem adalt de Montserrat. Publicat per David a 4:51 Cap comentari: Foto dels RUTEROS Feta la foto amb tots els ruteros,anem direcció a la casa quadrada per fer allà la parada i agafar forces. Publicat per David a 4:47 Cap comentari: Passada la casa quadrada Amb la casa quadrada al fons,deixant-la endarrera i seguint la ruta verda-vermella amb un punt blanc al mig,bem arribar a l'última parada.A Monistrol per fer el dinar. Publicat per David a 4:38 Cap comentari: Principi i final de la muntanya Començant a fer carretera,mentre contemplàvem el paisatge,finalment bem arribar adalt de Montserrat. ÚLTIMS METRES PER ARRIBAR A MONTSERRAT Amb aquella calor de tot el viatge,anant amb une ulleres que em vaig trobar per l'autovia,va ser quan vem arribar a Montserrat amb ganes de fer la baixada a peu.Ahahaha...!! Abans com no,teníem d'anar a veure la Moreneta.On menjada la mona de Pasqua,vem tornar cap a casa que estàvem fets pols.Ahahaha...!! PD:Al arribar a casa,el primer que vaig fer,va ser donar-me un bany a la piscina,i a dormir!! Publicat per David a 4:31 Cap comentari: Amb tots a Montserrat Arribats tots a Montserrat sencers però cansats,bem fer la foto de família. On menjada la mona de Pasqua,ens bem entornar cap a casa.
Can Xico Montserrat a peu 2006 Oncena
Del 13 al 14 d'abril del 2006 Enviado: Martes 18 de abril de 2006 10:18 Asunto: De Can Xico cap a Montserrat a peu!! Ei,pipol!!! Ha sigut aquest any que per causes alienes s'ha suspés l'ananda a Montserrat a peu per Pasqua.Va ser sapiguent que el Josep Barbany volia anar a Montserrat a peu degut a l'accident del seu fill i jo morint-me de ganes per pujar a Montserrat,tot i no tenir l'alta degut a l'últim accident,va ser quan vaig anar a veure el Josep per propusar-li la caminada. Arribant a Can Xico,és on viu de Santa Eulàlia,que trobant-lo em va dir que no li anava bé sortir la nit de Pasqua del dissabte al diumenge,i que volia sortir la nit del dijous al divendres.Més aviat la matinada del divendres.Va ser quan no li vaig posar cap pega. Arribat a Can Xico justet a la una de la matinada,va ser sortint d'allà a un quart tocat ens vam dirigir cap a Caldes per deixar-la i arribar a Sant Menat. On com no,ell tenia la ruta Campsa feta per a ell,haha!!,però jo recordant les anades a Montserrat a peu,li he ensenyat dreceres. Passant Castellar del Vallès tinguent pressa i no volguent parar per menjar,no va ser fins deixat el poble que es va adonar que havia de menjar,on fent una parada improvitzada al mig de la carretera,va ser on vam endrapar.Ahahaha.....!! Sortint d'aquell lloc tope cutre i fosc,ens vem dirigir cap a Matadepera,on ell tinguent una altra ruta diferent,la de la Campsa,i no volguent passar pel mig del poble de Matadepera per després fer l'esmorzar,va ser anant per una altra ruta que ens distenciava del poble,que altra vegada vàrem tenir de menjar al mig del bosc,ahahaha....!! Ja pel camí vem estar xerrant de moltes coses,on també em va explicar que també coneixia el difunt Pere Vilardebó,on em va explicar que el Jaume Galobart tirava més de la bici que el Pere,tot i que el Pere havia sigut cicliste professional i fins i tot havia guanyat alguna volta a espanya. Tornant amb el que estavem,va ser seguint la seva ruta groga i vermella,veient de lluny la Cova de l'Obac,li vaig explicar que allà hi havia parada.On veient que la seva ruta ens allunyava de la casa quadrada,convencent-lo vam fer mitja volta. Vull dir que si són seixanta-i-tants kilòmetres desde Santa Eulàlia cap a Montserrat a peu,aquell dia vam fer uns setanta.Ahahaha....!! Doncs això,arribats a la Cova de l'Obac terient-nos les bambes i menjant una mica,fent un esforç per cordar-me les bambes i mirant d'incorporar-me,vaig adonar-me que em faltava oli a les frontisses.On passant Vacarisses i arribant a Monistrol,allà vam fer el gran dinar. Acabats de dinar i carregant-me de cafeina,rentant-me la cara al lavabo per despertar-me encara més,va ser quan li vaig plantejar les tres últimes rutes que coneixia per pujar a Montserrat. Com no vam agafar la ruta vermella verda i taca blanca,que si l'haguéssim agafat desde Matadepera,ens haguéssim estolviat de recolar uns kilòmetres fer-ne de més a més,ahahaha.....!! No poguent tirar i fent parades no reglamentàries,d'aquestes ja en portavem unes quantes,ahahaha....!! Va ser anant sempre a davant que fins a les escales el vaig tindre de donar un cop de mà amb la motxil-la i empenyent-lo perquè no arribava,ahahaha....!! Ja a l'últim graó de les escales,el vaig esperar per alçar-li el braç i arribar-hi junts. Vull dir que no va haver-hi ni primer ni segon.Vam arribar al mateix temps tots dos a Montserrat!! SORT!!!!!! Ah!,aquest any és el meu oncè aniversari que faig aquesta ruta,i sense alta mèdica!!
Santa Eulàlia Montserrat a peu 2000 Cinquena
Sortint amb la Laura,la Natalia,i la Montse 23 d'abril del 2000
Santa Eulàlia Montserrat a peu 1999 Quarta
Sortida el 4 d'abril amb el Xavi Rodoreda enganxant-se desde Matadepera 4 d'abril del 1999
Santa Eulàlia Montserrat a peu 1998 Tercera
ARRIBAT AL PEU DE MUNTANYA,ESTRENANT BAMBES NOVES.AHAHAHA.....!! Per Pasqua del 1998
Cap comentari:
Santa Eulàlia Montserrat a peu 2007 Tretzena
> 52 kilòmetres en 14'45 hores!! 7-8 d'abril 2007 > Ei,pipol!!! > Va ser aquest diumenge per la matinada que amb uns amics bem decidir d'anar >a Montserrat a peu desde Santa Eulàlia de Ronçana. >No tinguent-les totes,vam sortir cap a Montserrat,on no va ser fins sortint >de Caldes que em van explicar per on s'agafava el camí de bosc fins arribar >a Matadepera. >Seguint la carretera vàrem arribar a Santmenat,i no fent parada,bem arribar >a Matadepera,i caient-me de son havent vist un forn obert,vaig preguntar >per >un bar per fer un cafè que ja no podia més. >Sortint de la cafeteria vaig trobar a una del poble que em buscava per >dur-me fins passat Matadepera >per trobar-me amb els altres.On ja tots altra vegada,bem fer l'esmorzar. >Emprés el viatge altra vegada,no va ser fins arribats a la Cova de l'Obac >que bem fer la gran parada i on em vaig acabar l'esmorzar amb un mal de >cames i peus que no m'aguantava. >Ja recoperats,ens bem endinsar en el bosc per arribar fins a Monistrol,on >jo >mateix em vaig dir que ja no podia més,que poder pujaria amb el cotxe fins >a >Montserrat. >Buscant un bar d'allà Monistrol,va ser quan bem dinar,on jo m'havia >preperat >arròs xinès i calamars a la romana. >No tinguent massa gana,m'ho vaig menjar tot per no haver de deixar cap >cul.On tip a més no poder i cansat que estava,finalment ens bem llevar per >fer els últims kilòmetres més durs fins a Montserrat. >Prenent-m'ho en calma i anant xino xano,li vaig preguntar en el Jaume que >com estava dels peus,on em va dir que aquell any no havia torbat les bambes >amb les que feia Montserrat a peu,i les que duia l'estaven martiritzant els >peus.Ahahaha...!! >Començant a pujar i endinsats a la montanya,anant darrera la Núria >Dentí,aquesta em va fer patir.Ja que s'anava parant cada dos per tres i >això >a mi em fotia molt les cames. >Finalment arribats adalt a Montserrat,em vaig quedar agust dient-me que >aquella era la meva oncena vegada que feia Santa Eulàlia-Montserrat a peu >sencera!! > Sort!!!!!! >PD:Ja és la meva oncena vegada que arribo a Montserrat a peu,de tretze que >he intentat!!
Santa Eulàlia Montserrat a peu 2006 Dotzena
3-4 de juny del 2006 Va ser l'any 2006,que per Pasqua es va ajornar la caminada a Montserrat a peu,degut a que havien d'operar al pare d'uns amics. El que jo tinguent unes ganes tremendes de pujar a Montserrat,degut a que feia tres dies que m'havien tret el corsé que m'aguantava les tres vèrtebres trencades degut a un accident amb bici,el vint-i-nou de novembre del 2005. Va ser assebentant-me que el Josep Barbany hi volia pujar,que vàrem pujar la nit del divendres al dissabte de Setmana Santa. Vull dir,que aquest any 2006 vaig pujar dues vegades a Montserrat desde Santa Eulàlia de Ronçana.
Santa Eulàlia Montserrat a peu 2005 Desena amb el Xavi Rodoreda
27 de març del 2005 Nit de Pasqua!! Miércoles 30 de marzo de 2005 19:07 Ei,pipol!!! Va ser aquest diumenge vint-i-set,que el Xavi no tiguent tots els números,li va tocar la rifa i va vindre. La nit del dissabte esperant-lo amb ànsia,finalment va apareixer el diumenge a la matinada no masa convençut. Donat el tret de sortida vàrem emprendre el viatge xulíssim cap a Montserrat,on com cada any abans dee sortir em van vindre tots els mals. Tinguent lluna plena a favor i sense masses núvols,va ser quan van vindre les preguntes del perquè Setmana Santa normalment es feia a l'abril,i aquest any era al març. Quan em van eplicar que era la primera setmana dee lluna plena de l'any,o quelcom per l'estil.Aleshores vaig comprendre el perquè sempre que feiem la ruta de Setmana Santa sempre coincidíem que havia lluna plena.Què "gilipolles",ja m'ho deia el tiet de petit.Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!! Arribats a Caldes sense ser parada obligada,aquest any vam parar per recollir a tres més on hi havia el Joan amb ells que aquest any no pujava a Montserrat. Emprés el viatge altre vegada siguent tres més,ens vàrem anar coneixent eecpte del Josep que ja el coneixia de xics,vaig tornar a recordar la carretera on aquesta vegada recordava també la pedalada amb els xics Granollers-Montserrat. Recordant altres anys on feiem rutes per més muntanya i segons ells menys fatigades,vaig veure que aquest any era bastant d'asfalt,on em vaig adonar que realment tenien raó.Ja que a l'asfalt el peu sempre va pla,mentre que al bosc,va canviant i és més còmuda. Poder va ser amb el canvi d'hora que les parades,o no,perquè hi havien que ens les saltàvem respecte d'altres anys,veia que arribavem més d'hora degut al sol com ara la de Matadepera,on allà s'hi va apuntar la resta de ruteros. Començant a carregar-se'm el peu dret i molestant-me una mica,això que em dic que la millor solució pel mal és no pensar-hi,i no pensant-hi,va i em vé mal a l'esquerra.Mentre que el dret me n'hi havia deixat de fer mal. Recordant la solució pel mal,va haver-hi un moment que no me'n va fer mal cap.Res,no pensant-hi em va tornar a vindre mal al peu dret,i més tard l'esquerra,que arribats a Monistrol que jo ja tirava la tovallola,va ser pensant amb el Xavi Rodoreda que no la vaig llençar.On arribat al bar de la carretera vaig fer vindre les forces de no ser on per recoperar-me,i animar al Xavi de que no tirés la tovallola com farà un parell d'anys en el mateix lloc. Acabats de dinar amb no tots els números i el Xavi,va ser quan em va dir que si el dilluns no es recoperava,aniria jo a obrir la botiga per ell el dimarts.Ahahaha....!! Res,reprenent els vuit-deu últims kilòmetres cap adalt i més durs,va ser quan em va venir a la memòria el què la Montse em va dir,i és que no em quedés l'últim.Ella tenia tots els números per guanyar l'aposta.Ahahaha....!! Això que pujant pujant l'últim fent d'escombra,per variar,va ser quan vaig trobar el Jordi Roure que necessitava una corda,on seguint-li el pas feiuc,va ser trobant a la Lorena per aquells camins de Déu,que ens vàrem separar. Explicant-nos quatre coses ens vàrem acomiadar i vaig seguir el camí de pujada. Com que anava amb unes ulleres no graduades,quan vaig començar a pujar les últimes escales fins a Montserrat,vaig veure una pila de gent que m'esperava,el que no ho vaig descobrir fins que era ben aprop. Cridant-me afònics els peus que volien sortir d'aquell infern de bambes,vaig anar a veure la Verge amb una cua que no s'acabava mai. Acabada la cua i altre vegada a la plaça,vàrem menjar les mones de Pasqua!! L'endemà em va salvar la colla castellera per no anar a cantar Caramelles,on podent dormir tres hores més,les vaig aprofitar i me'n vaig anar a l'esglèsia de sant Fèlix per actuar. Arribat vaig veure unes cordes al campanar,on més tard hi veia a la Sandra que s'hi enfilava,quan el Marc i la Bea estaven en una cadireta i preparats per pujar-hi també. Va ser preguntant que em van dir si sabia posar-me-la,on col-locada i fent cua,finalment em va tocar el torn. Ja lligat a la corda i començant a pujar la pared com "l'SPIDERMAN" em vaig adonar que la corda era obtativa,ja que en cap vegada la vaig tenir de fer servir.Fins i tot amb el qui estava adalt li vaig fer broma dient-li si em podia deixar caure. Poguent corretgir o canviar l'hora del campanar,va haver-hi un sant que em va aguantar.Ahahaha....!! On baixant del campanar fent ràpel,vaig recordar quan amb l'agrupament de Barna,vàrem anar a llençar-nos desde un pont.També recordo que algú em va preguntar per la samarreta del Apa som-hi!!,on amb ell li van fer tornar.I com que jo no ho vaig preguntar,me la vaig quedar.Ahahaha....!! Acabada l'actuació va venir el dinar tan desitjat.Paella d'arròs. Apa si-au!! SORT!!!! PD:Amb el Xavi recordo vam quedar que l'any que vé,ans entornemi cap a Montserrat desde Santa Eulàlia!!
Cap comentari:
dilluns, 25 de novembre del 2013
Tretze
dimarts 4 de desembre de 2012
Santa Eulàlia Montserrat a peu 2005,desena
27 de març del 2005 Santa Eulàlia Montserrat a peu 2005 dijous 29 de novembre de 2007 Ronaldinyo....nooo!! Papa Juls de 2angtraït!! Va ser l'any 2005,que amb els amics de Santa Eulàlia de Ronçana,altre cop vem decidir de fer ruta cap a montserrat a peu. Publicat per David a 4:56 Cap comentari: Amb nous fixatges Arribats a Matadepera,és quan s'ajunten les noies.On no ens deixen,fins que arribem adalt de Montserrat. Publicat per David a 4:51 Cap comentari: Foto dels RUTEROS Feta la foto amb tots els ruteros,anem direcció a la casa quadrada per fer allà la parada i agafar forces. Publicat per David a 4:47 Cap comentari: Passada la casa quadrada Amb la casa quadrada al fons,deixant-la endarrera i seguint la ruta verda-vermella amb un punt blanc al mig,bem arribar a l'última parada.A Monistrol per fer el dinar. Publicat per David a 4:38 Cap comentari: Principi i final de la muntanya Començant a fer carretera,mentre contemplàvem el paisatge,finalment bem arribar adalt de Montserrat. ÚLTIMS METRES PER ARRIBAR A MONTSERRAT Amb aquella calor de tot el viatge,anant amb une ulleres que em vaig trobar per l'autovia,va ser quan vem arribar a Montserrat amb ganes de fer la baixada a peu.Ahahaha...!! Abans com no,teníem d'anar a veure la Moreneta.On menjada la mona de Pasqua,vem tornar cap a casa que estàvem fets pols.Ahahaha...!! PD:Al arribar a casa,el primer que vaig fer,va ser donar-me un bany a la piscina,i a dormir!! Publicat per David a 4:31 Cap comentari: Amb tots a Montserrat Arribats tots a Montserrat sencers però cansats,bem fer la foto de família. On menjada la mona de Pasqua,ens bem entornar cap a casa.
dimarts 20 de novembre de 2012
Can Xico Montserrat a peu 2006 Oncena
Del 13 al 14 d'abril del 2006 Enviado: Martes 18 de abril de 2006 10:18 Asunto: De Can Xico cap a Montserrat a peu!! Ei,pipol!!! Ha sigut aquest any que per causes alienes s'ha suspés l'ananda a Montserrat a peu per Pasqua.Va ser sapiguent que el Josep Barbany volia anar a Montserrat a peu degut a l'accident del seu fill i jo morint-me de ganes per pujar a Montserrat,tot i no tenir l'alta degut a l'últim accident,va ser quan vaig anar a veure el Josep per propusar-li la caminada. Arribant a Can Xico,és on viu de Santa Eulàlia,que trobant-lo em va dir que no li anava bé sortir la nit de Pasqua del dissabte al diumenge,i que volia sortir la nit del dijous al divendres.Més aviat la matinada del divendres.Va ser quan no li vaig posar cap pega. Arribat a Can Xico justet a la una de la matinada,va ser sortint d'allà a un quart tocat ens vam dirigir cap a Caldes per deixar-la i arribar a Sant Menat. On com no,ell tenia la ruta Campsa feta per a ell,haha!!,però jo recordant les anades a Montserrat a peu,li he ensenyat dreceres. Passant Castellar del Vallès tinguent pressa i no volguent parar per menjar,no va ser fins deixat el poble que es va adonar que havia de menjar,on fent una parada improvitzada al mig de la carretera,va ser on vam endrapar.Ahahaha.....!! Sortint d'aquell lloc tope cutre i fosc,ens vem dirigir cap a Matadepera,on ell tinguent una altra ruta diferent,la de la Campsa,i no volguent passar pel mig del poble de Matadepera per després fer l'esmorzar,va ser anant per una altra ruta que ens distenciava del poble,que altra vegada vàrem tenir de menjar al mig del bosc,ahahaha....!! Ja pel camí vem estar xerrant de moltes coses,on també em va explicar que també coneixia el difunt Pere Vilardebó,on em va explicar que el Jaume Galobart tirava més de la bici que el Pere,tot i que el Pere havia sigut cicliste professional i fins i tot havia guanyat alguna volta a espanya. Tornant amb el que estavem,va ser seguint la seva ruta groga i vermella,veient de lluny la Cova de l'Obac,li vaig explicar que allà hi havia parada.On veient que la seva ruta ens allunyava de la casa quadrada,convencent-lo vam fer mitja volta. Vull dir que si són seixanta-i-tants kilòmetres desde Santa Eulàlia cap a Montserrat a peu,aquell dia vam fer uns setanta.Ahahaha....!! Doncs això,arribats a la Cova de l'Obac terient-nos les bambes i menjant una mica,fent un esforç per cordar-me les bambes i mirant d'incorporar-me,vaig adonar-me que em faltava oli a les frontisses.On passant Vacarisses i arribant a Monistrol,allà vam fer el gran dinar. Acabats de dinar i carregant-me de cafeina,rentant-me la cara al lavabo per despertar-me encara més,va ser quan li vaig plantejar les tres últimes rutes que coneixia per pujar a Montserrat. Com no vam agafar la ruta vermella verda i taca blanca,que si l'haguéssim agafat desde Matadepera,ens haguéssim estolviat de recolar uns kilòmetres fer-ne de més a més,ahahaha.....!! No poguent tirar i fent parades no reglamentàries,d'aquestes ja en portavem unes quantes,ahahaha....!! Va ser anant sempre a davant que fins a les escales el vaig tindre de donar un cop de mà amb la motxil-la i empenyent-lo perquè no arribava,ahahaha....!! Ja a l'últim graó de les escales,el vaig esperar per alçar-li el braç i arribar-hi junts. Vull dir que no va haver-hi ni primer ni segon.Vam arribar al mateix temps tots dos a Montserrat!! SORT!!!!!! Ah!,aquest any és el meu oncè aniversari que faig aquesta ruta,i sense alta mèdica!!
Santa Eulàlia Montserrat a peu 2000 Cinquena
Sortint amb la Laura,la Natalia,i la Montse 23 d'abril del 2000
Santa Eulàlia Montserrat a peu 1999 Quarta
Sortida el 4 d'abril amb el Xavi Rodoreda enganxant-se desde Matadepera 4 d'abril del 1999
Santa Eulàlia Montserrat a peu 1998 Tercera
ARRIBAT AL PEU DE MUNTANYA,ESTRENANT BAMBES NOVES.AHAHAHA.....!! Per Pasqua del 1998
Sant
a Eulàlia de Ronçana Montserrat a peu
dimarts 20 de novembre de 2012
dilluns 19 de novembre de 2012
Santa Eulàlia Montserrat a peu 2007 Tretzena
> 52 kilòmetres en 14'45 hores!! 7-8 d'abril 2007 > Ei,pipol!!! > Va ser aquest diumenge per la matinada que amb uns amics bem decidir d'anar >a Montserrat a peu desde Santa Eulàlia de Ronçana. >No tinguent-les totes,vam sortir cap a Montserrat,on no va ser fins sortint >de Caldes que em van explicar per on s'agafava el camí de bosc fins arribar >a Matadepera. >Seguint la carretera vàrem arribar a Santmenat,i no fent parada,bem arribar >a Matadepera,i caient-me de son havent vist un forn obert,vaig preguntar >per >un bar per fer un cafè que ja no podia més. >Sortint de la cafeteria vaig trobar a una del poble que em buscava per >dur-me fins passat Matadepera >per trobar-me amb els altres.On ja tots altra vegada,bem fer l'esmorzar. >Emprés el viatge altra vegada,no va ser fins arribats a la Cova de l'Obac >que bem fer la gran parada i on em vaig acabar l'esmorzar amb un mal de >cames i peus que no m'aguantava. >Ja recoperats,ens bem endinsar en el bosc per arribar fins a Monistrol,on >jo >mateix em vaig dir que ja no podia més,que poder pujaria amb el cotxe fins >a >Montserrat. >Buscant un bar d'allà Monistrol,va ser quan bem dinar,on jo m'havia >preperat >arròs xinès i calamars a la romana. >No tinguent massa gana,m'ho vaig menjar tot per no haver de deixar cap >cul.On tip a més no poder i cansat que estava,finalment ens bem llevar per >fer els últims kilòmetres més durs fins a Montserrat. >Prenent-m'ho en calma i anant xino xano,li vaig preguntar en el Jaume que >com estava dels peus,on em va dir que aquell any no havia torbat les bambes >amb les que feia Montserrat a peu,i les que duia l'estaven martiritzant els >peus.Ahahaha...!! >Començant a pujar i endinsats a la montanya,anant darrera la Núria >Dentí,aquesta em va fer patir.Ja que s'anava parant cada dos per tres i >això >a mi em fotia molt les cames. >Finalment arribats adalt a Montserrat,em vaig quedar agust dient-me que >aquella era la meva oncena vegada que feia Santa Eulàlia-Montserrat a peu >sencera!! > Sort!!!!!! >PD:Ja és la meva oncena vegada que arribo a Montserrat a peu,de tretze que >he intentat!!
Santa Eulàlia Montserrat a peu 2006 Dotzena
3-4 de juny del 2006
Va ser l'any 2006,que per Pasqua es va ajornar la caminada a Montserrat a peu,degut a que havien d'operar al pare d'uns amics. El que jo tinguent unes ganes tremendes de pujar a Montserrat,degut a que feia tres dies que m'havien tret el corsé que m'aguantava les tres vèrtebres trencades degut a un accident amb bici,el vint-i-nou de novembre del 2005. Va ser assebentant-me que el Josep Barbany hi volia pujar,que vàrem pujar la nit del divendres al dissabte de Setmana Santa. Vull dir,que aquest any 2006 vaig pujar dues vegades a Montserrat desde Santa Eulàlia de Ronçana.
dissabte 17 de novembre de 2012
Santa Eulàlia Montserrat a peu 2005 Desena amb el Xavi Rodoreda
27 de març del 2005 Nit de Pasqua!! Miércoles 30 de marzo de 2005 19:07
Ei,pipol!!!
Va ser aquest diumenge vint-i-set, que el Xavi no tenint tots els números, li va tocar la rifa i va vindre.
La nit del dissabte esperant-lo amb ànsia, finalment va aparèixer el diumenge a la matinada no masa convençut.
Donat el tret de sortida vàrem emprendre el viatge xulíssim cap a Montserrat, on com cada any abans de sortir em van vindre tots els mals.
Tenint lluna plena a favor i sense masses núvols, va ser quan van vindre les preguntes del perquè Setmana Santa normalment es feia a l'abril, i aquest any era al març.
Quan em van explicar que era la primera setmana de lluna plena de l'any, o quelcom per l'estil.
Aleshores vaig comprendre el perquè sempre que fèiem la ruta de Setmana Santa sempre coincidíem que havia lluna plena.
Què "gilipolles",ja m'ho deia el tiet de petit.
Ahahaha....ahahaha....ahahaha.....!!
Arribats a Caldes sense ser parada obligada, aquest any vam parar per recollir a tres més on hi havia el Joan amb ells que aquest any no pujava a Montserrat.
Emprés el viatge altre vegada sent tres més, ens vàrem anar coneixent eccecpte del Josep que ja el coneixia de xics, vaig tornar a recordar la carretera on aquesta vegada recordava també la pedalada amb els xics Granollers-Montserrat.
Recordant altres anys on fèiem rutes per més muntanya i segons ells menys fatigades, vaig veure que aquest any era bastant d'asfalt, on em vaig adonar que realment tenien raó.
Ja que a l'asfalt el peu sempre va pla, mentre que al bosc, va canviant i és més cómuda.
Poder va ser amb el canvi d'hora que les parades, o no, perquè hi havien que ens les saltàvem respecte d'altres anys, veia que arribavem més d'hora degut al sol com ara la de Matadepera,on allà s'hi va apuntar la resta de ruteros. Començant a carregar-se'm el peu dret i molestant-me una mica,això que em dic que la millor solució pel mal és no pensar-hi,i no pensant-hi,va i em ve mal a l'esquerra.Mentre que el dret me n'hi havia deixat de fer mal. Recordant la solució pel mal, va haver-hi un moment que no me'n va fer mal cap.
Res,no pensant-hi em va tornar a vindre mal al peu dret,i més tard l'esquerra,que arribats a Monistrol que jo ja tirava la tovallola,va ser pensant amb el Xavi Rodoreda que no la vaig llençar.On arribat al bar de la carretera vaig fer vindre les forces de no ser on per recoperar-me,i animar al Xavi de que no tirés la tovallola com farà un parell d'anys en el mateix lloc. Acabats de dinar amb no tots els números i el Xavi,va ser quan em va dir que si el dilluns no es recoperava,aniria jo a obrir la botiga per ell el dimarts.Ahahaha....!! Res,reprenent els vuit-deu últims kilòmetres cap adalt i més durs,va ser quan em va venir a la memòria el què la Montse em va dir,i és que no em quedés l'últim.Ella tenia tots els números per guanyar l'aposta.Ahahaha....!! Això que pujant pujant l'últim fent d'escombra,per variar,va ser quan vaig trobar el Jordi Roure que necessitava una corda,on seguint-li el pas feiuc,va ser trobant a la Lorena per aquells camins de Déu,que ens vàrem separar. Explicant-nos quatre coses ens vàrem acomiadar i vaig seguir el camí de pujada. Com que anava amb unes ulleres no graduades,quan vaig començar a pujar les últimes escales fins a Montserrat,vaig veure una pila de gent que m'esperava,el que no ho vaig descobrir fins que era ben aprop. Cridant-me afònics els peus que volien sortir d'aquell infern de bambes,vaig anar a veure la Verge amb una cua que no s'acabava mai. Acabada la cua i altre vegada a la plaça,vàrem menjar les mones de Pasqua!! L'endemà em va salvar la colla castellera per no anar a cantar Caramelles,on podent dormir tres hores més,les vaig aprofitar i me'n vaig anar a l'esglèsia de sant Fèlix per actuar. Arribat vaig veure unes cordes al campanar,on més tard hi veia a la Sandra que s'hi enfilava,quan el Marc i la Bea estaven en una cadireta i preparats per pujar-hi també. Va ser preguntant que em van dir si sabia posar-me-la,on col-locada i fent cua,finalment em va tocar el torn. Ja lligat a la corda i començant a pujar la pared com "l'SPIDERMAN" em vaig adonar que la corda era obtativa,ja que en cap vegada la vaig tenir de fer servir.Fins i tot amb el qui estava adalt li vaig fer broma dient-li si em podia deixar caure. Poguent corretgir o canviar l'hora del campanar,va haver-hi un sant que em va aguantar.Ahahaha....!! On baixant del campanar fent ràpel,vaig recordar quan amb l'agrupament de Barna,vàrem anar a llençar-nos desde un pont.També recordo que algú em va preguntar per la samarreta del Apa som-hi!!,on amb ell li van fer tornar.I com que jo no ho vaig preguntar,me la vaig quedar.Ahahaha....!! Acabada l'actuació va venir el dinar tan desitjat.Paella d'arròs. Apa si-au!! SORT!!!! PD:Amb el Xavi recordo vam quedar que l'any que vé,ans entornemi cap a Montserrat desde Santa Eulàlia!!
Tots els Ruteros a la Cova de l'Obac 2005
Sortida de Santa Eulàlia 2005
Fent camí cap a Montserrat
Ronaldinyo?? Nooo..... Papajuls de 2angtraït!!
Ronaldinyo,noo.... Papajuls de 2angtraït!!
Trobada amb altres Ruteros 2005
Sortint de no ser on??
Caminant per l'asfalt
Fent camí per la carretera
Foto de RUTEROS 2005
La casa quadrada de lluny 2005
Donant-se el rotllo.Ahahaha....!!
Recoperant forces 2005
Prespectiva de Montserrat 2005
Montserrat de lluny,encara
Estant a fora al bar
Pujant la carretera de Montserrat 2005
Paissatge
Paissatge
Últims metres per arribar a Montserrat 2005
Arribant a Montserrat 2005
Fent la foto de germanor 2005
Amb tots adalt de Montserrat 2005
Fatigat camí de tornada 2005
Arribat a Montserrat 2004
Sortida del grup sense mi.Ahahaha.....!!
Santa Eulàlia Montserrat a peu 2003
Sortint l'últim.Ahahaha......!!
Arribada!!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada